Un ahir, oblidat,
En el record confús
D’ algú, sense veu, callat,
Incapaç de veure res, al ser il·lús.
Un demà, esperat, desitjat,
D’alguna dona, intranquil·la, inquieta,
Patidora i màrtir pel seu estat.
Tement-se que no arribarà a la meta.
Un segon, malgastat,
Per un, sense seny, inconscient
Que al no estar preocupat
Perd la vida a cada moment.
Un dia, fugisser
D’una noia, que creient-se massa petita
per alguna cosa poder fer
es va rendint mica en mica.
Un ara, immediat
D’aquell , que sentint-se incomplet
S’oblida, impotent, de la seva veritat
davant el record que lentament perd.
I tot va succeint, entre vides alienes.
Sense prous motius suficients.
Sense força per aguantar les penes.
Només, capaços d’enyorar el temps.
Núria
