En un dia com avui,
Escric un poema.
Per a tu, perquè ho vull.
Perquè ets el millor tema.
És un poema per la persona
Que m’ha explicat com estimar,
Que em sap regalar l’estona,
Que m’ha ensenyat a jugar.
És un poema per l’home
Que tot ho ha transformat,
Que converteix desgracia en broma,
Que tot m’ho ha entregat.
És un poema per aquell,
Que sempre m’arrenca les estelles,
Que mai deixarà de ser ell,
Que, tot i el dia, veu les estrelles.
És un poema per l’aventurer
Que es marca reptes a cada moment,
Que és un seriós juganer,
Que m’anima a seguir sent.
És un poema per al treballador
Que feineja dia i nit,
Que tot ho passa a millor,
Que ofega qualsevol crit.
És un poema per al model
Que contínuament m’ajuda a seguir,
Que em mostra blau el cel,
Que m’ajuda a vèncer l’ahir.
És un poema per el jove
Que perpètuament dins seu respira,
Tot i el seu aspecte d’home,
Jo el veig cada cop que em mira.
És un poema per a tu,
Que incessantment m’empenys.
És un poema per a tu,
Que inevitablement m’entens.
I en un moment com ara
T’escric una poesia.
Perquè sé que tu, pare,
T’ho mereixes dia rere dia.
Núria:)
