No em deixis més mirar-te fixament
dins aquests ulls reservats i nus
que amaguen paraules i desitjos
com una traïdora confessió latent.
Evito, inútilment, la teva mirada
que obsessiona i enreda sentiments novells,
que aclapara el meu sentit comú i m’embafa,
que m’enganya i juga i m’amaga.
M’enganyo i nego el teu esguard
que em recorre pel cos com un calfred,
que m’esgarrapa i que m’atrapa,
que em desperta i desvetlla quan és tard.
No em deixis somniar en els teus ulls
que són dolços i m’il·lusionen i jo em deixo atrapar.
No em deixis enamorar-me de la teva mirada,
que si m’hi perdo no penso tornar.
Si m’hi perdo no podré tornar.
N.
