dimarts, 5 d’octubre del 2010

Vida

És naixent que se’m creen dubtes
Que em torturen i persegueixen i ofusquen
I em menen per camins abruptes.

És buscant, molt més enllà, que trobo el saber,
I el busco i el tempto i l’escolto,
Que hom sap que cada fil té el seu teler.

És coneixent més mon passat que entenc el present,
Amb detalls i històries i persones,
Que m’emmirallen en cada lúcid moment.

És somniant que em pregunto la veritat,
Se’m fa cruel i dura i fosca
I tanmateix hom mai no sap que ha passat.

És jugant que entenc la seriositat
Amb petits o adults o grans,
Que la infantesa ja no té edat.

És envellint, més endavant, que copsaré la vida
I escoltaré i entendré i moriré.
Serà demà quan trobi la meva mida.

N.