Vida

És naixent que se’m creen dubtes

Que em torturen i persegueixen i ofusquen

I em menen per camins abruptes.

És buscant, molt més enllà, que trobo el saber,

I el busco i el tempto i l’escolto,

Que hom sap que cada fil té el seu teler.

És coneixent més mon passat que entenc el present,

Amb detalls i històries i persones,

Que m’emmirallen en cada lúcid moment.

És somniant que em pregunto la veritat,

Se’m fa cruel i dura i fosca

I tanmateix hom mai no sap que ha passat.

És jugant que entenc la seriositat

Amb petits o adults o grans,

Que la infantesa ja no té edat.

És envellint, més endavant, que copsaré la vida

I escoltaré i entendré i moriré.

Serà demà quan trobi la meva mida.

N.