i apareix com una experiència suau,
oblido el passat que pesa com una llosa
i esquivo problemes en allau.
Aquí, on res no em pot esquinçar
ni desfermar la fortalesa
que el cor, humil, va començar
per evitar el dolor i la seva acidesa.
Aquí i ara, és el moment.
Ara m’és més encertat que demà,
i discrepo de qualsevol altre instant
per poder-te, sense rancor, confessar
allò que, a poc a poc, has anat creant.
Aquí que em protegeixo d’arreu:
d’on el món és esquerp i violent
on el superficial ritme dóna peu
a un amor indefinit, impacient.
Aquí i ara, ho tinc tot.
Ara, sense esperar que s’escoli més
aquest temps roí i mesquí.
Ara, que no em rosega pas res
ni recordo que és el patir.
Aquí que és on sento i on creixo
amb allò teu i meu, nostre.
Aquí, on tu ets la vida que construeixo,
tu, el meu terra, murs i sostre.
Aquí i ara, t’estimo.
N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada