dimecres, 8 d’octubre del 2008

Vides alienes

Un ahir, oblidat,
En el record confús
D’ algú, sense veu, callat,
Incapaç de veure res, al ser il·lús.

Un demà, esperat, desitjat,
D’alguna dona, intranquil·la, inquieta,
Patidora i màrtir pel seu estat.
Tement-se que no arribarà a la meta.

Un segon, malgastat,
Per un, sense seny, inconscient
Que al no estar preocupat
Perd la vida a cada moment.

Un dia, fugisser
D’una noia, que creient-se massa petita
per alguna cosa poder fer
es va rendint mica en mica.

Un ara, immediat
D’aquell , que sentint-se incomplet
S’oblida, impotent, de la seva veritat
davant el record que lentament perd.

I tot va succeint, entre vides alienes.
Sense prous motius suficients.
Sense força per aguantar les penes.
Només, capaços d’enyorar el temps.


Núria