cada matí, et veig
cada dia, ets aquí
discreta, et miro
discret, tu ets amb mi
de reüll et torno a mirar
em faràs tornar boja
i atenta torno a escoltar
les paraules com una soga
tu ets el sol, la lluna
tu, les meves estrelles
que em fan brillar, com a una
tu ho ets tot i a la vegada, res
ulls verds, marrons
molt mes que tendres
t'adoro, dolços petons
des de les cendres
cada mati, t'escolto, et miro
cada dia, es fred com el gel
però entorn teu jo giro
perquè tu ets el meu cel
en silenci t'estimo
des de on ets tu, mai ho sabràs
però tu ets tan, especial
que tampoc ho entendràs
cada mati, ets aquí
cada dia, em moro
però, tu, no estàs mi
per això cada nit, et ploro
aquest va per una amiga meva, la Laura, perquè em va dir que la havia emocionat, i això em va emocionar a mi jeje
dissabte, 22 de desembre del 2007
dimecres, 12 de desembre del 2007
menteix-me
m'odio, totes les paraules buides
t'odio, tu, mentider
et necessito, perquè em cuides
però m'odio, per això callaré
voldria que les mentides
fossin certes
penso que tot son tonteries
però tan debò fossin certes
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
mentides, que omplen el meu cor
negant-me a veure la veritat
a vegades desitjo la mort
potser per això m'has enganyat
i ara i com sempre et trobo a faltar
però sé en el fons que a tu no, a les teves mentides
i es que ara ja no et puc estimar
perquè de qui estic enamorada es de les teves mentides
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
t'odio, tu, mentider
et necessito, perquè em cuides
però m'odio, per això callaré
voldria que les mentides
fossin certes
penso que tot son tonteries
però tan debò fossin certes
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
mentides, que omplen el meu cor
negant-me a veure la veritat
a vegades desitjo la mort
potser per això m'has enganyat
i ara i com sempre et trobo a faltar
però sé en el fons que a tu no, a les teves mentides
i es que ara ja no et puc estimar
perquè de qui estic enamorada es de les teves mentides
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)