m'odio, totes les paraules buides
t'odio, tu, mentider
et necessito, perquè em cuides
però m'odio, per això callaré
voldria que les mentides
fossin certes
penso que tot son tonteries
però tan debò fossin certes
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
mentides, que omplen el meu cor
negant-me a veure la veritat
a vegades desitjo la mort
potser per això m'has enganyat
i ara i com sempre et trobo a faltar
però sé en el fons que a tu no, a les teves mentides
i es que ara ja no et puc estimar
perquè de qui estic enamorada es de les teves mentides
però tot i així, menteix-me
perquè la imaginació es dolça
però ara si us plau, menteix-me
perquè la realitat es massa amarga
1 comentari:
nuria!!! ja et comento ja... per cert, m'he canviat de bloc, ara el nou es: http://handelayda93.blogspot.com d'acord? això també va per les profes de català per quan ho vegin.
per cert, aquest poema es molt bonic, pero ja l'havia llegit abans de nadal :p
Publica un comentari a l'entrada