somnis sota el sol
carícies de l'alba
plors sobre el llençol
que porten a la calma
les teves mans em toquen
el cor em fa un salt
els nostres cossos xoquen
una abraçada que em cal
m'agafes la mà
i un t'estimo em xiuxiueges
mirem al cel clar
ets tan a prop que em mareges
al llit, dormo, només penso en tu
la nit, em desperto, no hi ets
somnis que em fan allunyar de la realitat
malsons que es queden quiets
la nit em porta
a prop teu, lluny la vida
el dia comporta
lluny teu, com una ferida
dolços somnis,
mentiders
dolces nits
que son del reves
la nit l'espero
per veure el teu somriure
i l'albada la temo
per por de torna a viure
t'estimo, però des de els somnis
t'adoro, però des de on no ets amb mi
perquè a la realitat haig de fingir?
perquè tu no pots estar aquí?
dolços somnis
rere el sol
el teu amor
des del llençol
dolços somnismentiders
2 comentaris:
uououo!!! quin poema!!! m'ha agradat molt nur! espero que et passis aviat... i sí, he fet l'esforç de llegir-me totes les entrades de cop
dolços somnis està molt ben teixit.
Gràcies!
Berta
Publica un comentari a l'entrada