diumenge, 17 de juny del 2012


El gust dels teus llavis quan desvetllen la matinada
és impertinent i callat.
El tacte ardent de la teva llengua quan em ressegueix el cos
És dolç i, alhora, salat.
El silenci dels teus ulls quan escoltem el murmuri dels llençols
És tímid i juganer.
L’anhel dels nostres cossos quan la nit ens embolcalla
És intím i, sempre, sincer.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I sincer m'ha semblat aquest poema en forma de llistat d'anhels i il·lusions
paraules senzilles per expressar sentiments complexes
mola