aquell somriure oblidat
aquella vida esperada
aquell temps recordat
aquella veu somiada
somnis que em porten al teu record
tempestes que em torturen
emocions que s'esvaeixen del cor
ferides que ja no es curen
perduda, perquè sense tu no em trobo
perdut, perdut aquell món,
el món on tu comences i on jo moro
el món on el centre els teus ulls són.
Aquella nit adormida
on tu em vas somiar, desitjar
Aquella posta més sentida
on tu te'n vas anar.
El teu món, aquell món perdut
que mai vaig ser capaç de guanyar
el meu amor, aquell amor vençut
per la resignació de sense tu passar.
Aquelles nits en que només en tu vaig saber somiar
Aquells matins en que només els teus ulls sabia veure
Aquells vespres que no em vas esperar, que no em vas estimar
Aquella vida que em tortura per el món que sense tu vaig perdre.
Núria
2 comentaris:
Hola, Núria! (intentaré no fer faltes ja que aixó es serio pero no prometo res)
Aquesta poesia es la meva preferia, esque es tan romàntia...
Alumillor trono a comentar un altre dia si m'obligues que avui m'ha costat mes de un quart d'hora.
(Si algun dia passa la Helena, la nostre porfessora de català, veurà el gran interés que te la Núria en la matèria, ja que vol ser escriptora)- Axió ultim no ho he escrit a canvi de cap sobron-
laura! has fet moltes faltes! això, però, preferida romàntica, alumillor no està ben dit, torno, més, d'un, nostra, interès, això i soborn... com pots arribar a fer tantes faltes?
Núria, és molt maco el poema. Saps què? crec que el llibre que estàs escrivint l'acabaràs molt aviat si continues com fins ara, ànims1 tu pots! ets de les millors del curs i amb molts diferència la millor de la classe!
ui quantes floretes et tiro, i tot per la merdeta de comentaria que em deixes al bloc!
xD vinga ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada