Sento

sento que tot es desmunta
sento que res no te sentit
ja ningú no m'escolta
i més sola que mai estic

si almenys, em fes cas
però és que tot surt malament
si almenys, no em barressin el pas
tot és barreja a la meva ment

odi, mort, vida, riures
tinc ganes de plorar
por, tristesa, alegries
tinc ganes d'explotar

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

tinc por, de perdre't
o d'entendre, que ja t'he perdut fa temps
tinc por de veure't
com mes et veig més t'estimo, no ho sents?

el temps corre
però ara sembla atura't
tot s'esfuma com la sorra
i tu no m'has estima't

sento que el cor s'aturarà
la vida deixa de tenir sentit
sento que deixaré de respirar
en qualsevol instant petit

sento que res em surt be
sento que la vida m'odia
sento que si segueixo així no aguantaré
temo a la nit, temo al dia

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

Sense tu

He besad mil lagrimes, esperan-te
He dormit mil nits, somiant-te
He passat tants vespres, desesperada
He vist tantes albades, enyorada

Enyorada, perquè no ets aquí
Desesperada, sense espatlla on plorar
Esperant-te, perquè et necessito amb mi
Somiant-te, perquè prefereixo imaginar.

Et nego a mi mateixa
I així les llàgrimes els ulls em neguen
T’odio per desitjar-te
I així desitjant-te els malsons, de nit, m’esperen

He plorat cada dia, esperant el teu record.
Nomes vull que tornis o les nits són més llargues
He desitjat cada dia, poder oblidar el cor.
Necessito que em recordis o les nits són amargues.

I sense voler-ho
Et vull més que mai
I sense pretendre-ho
Et prenc en somnis, com mai.

I com sempre, ara
Et trobo a faltar
I com sempre, ara
Nomes et puc plorar.

I espero mil plors més, resignada
I somiaré mil nits més, turmentada
Passaré tants vespres, espantada
Passaré tantes albades, enganyada

I sabré que mai podré oblidar-te
Perquè, com s’oblida la pròpia vida?
I no sabré mai com poder estimar-te
Perquè, com s’estima a qui ja no hi és?

I és que, sense tu, el sol no brilla
Sense tu, la nit és trista
Sense tu, els matins són llargs
Sense tu, només, vespres amargs.

esperant

esperant, que per fi puguis mirar-me
esperant, el teu somriure
esperant que vinguis a buscar-me
esperant, esperant-te a tu.

i sempre t'espero
però la imaginació ja no és real,
i així em desespero
i tot passa a ser igual .

esperant que tot sigui realitat
esperant el més impossible
esperant el passat
esperant, esperant-te

i et trobo a faltar
per això t'espero
i ja torno a plorar
tot i que intento no fer-ho

esperant un demà diferent
esperant el ahir oblidat
esperant eternament
esperant l’amor somiat.

i des de llavors vaig jurar
que per tu moriria
i des de llavors vaig somiar
que sempre t'esperaria

perquè tot s'acaba després de tu
tu ets el meu somni, el meu món,el meu riure
i és que tot comença quan és amb tu
perquè ets l’única cosa que em pot fer viure.