divendres, 22 de febrer del 2008

Sento

sento que tot es desmunta
sento que res no te sentit
ja ningú no m'escolta
i més sola que mai estic

si almenys, em fes cas
però és que tot surt malament
si almenys, no em barressin el pas
tot és barreja a la meva ment

odi, mort, vida, riures
tinc ganes de plorar
por, tristesa, alegries
tinc ganes d'explotar

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

tinc por, de perdre't
o d'entendre, que ja t'he perdut fa temps
tinc por de veure't
com mes et veig més t'estimo, no ho sents?

el temps corre
però ara sembla atura't
tot s'esfuma com la sorra
i tu no m'has estima't

sento que el cor s'aturarà
la vida deixa de tenir sentit
sento que deixaré de respirar
en qualsevol instant petit

sento que res em surt be
sento que la vida m'odia
sento que si segueixo així no aguantaré
temo a la nit, temo al dia

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

3 comentaris:

Adelaida Gonzalez ha dit...

soc la primera?? no m'estranya, sempre ho sóc... xDD és precios Núr!!! m'encanta!!!! de debò, ja m'agradaria escriure com tu... ja saps que ho dic de veritat, no???

vinga un petonàs com una casa per la millor escriptora que conec!!!!

Adelaida

Anònim ha dit...

Nuuuur ^^
nenaa, meersi per pasarte pel meu blogspot :)

Fa temps que no ens veieem..
però es que fa temps qe no em passo pel cau xD :$
Bueno, ja ho faré un dia daqets,
que tinc temps ^^

T'estimoo molt preciosaaa(L)
Un petunáás!

Carla ha dit...

Núriaaa=)
la mevaa petitonaa escriptora, investigadora i...millor amiga que mai he tingut!
t'estimo carinyu^^
[b][i]NúrCar[/b][/i]