esperant, que per fi puguis mirar-me
esperant, el teu somriure
esperant que vinguis a buscar-me
esperant, esperant-te a tu.
i sempre t'espero
però la imaginació ja no és real,
i així em desespero
i tot passa a ser igual .
esperant que tot sigui realitat
esperant el més impossible
esperant el passat
esperant, esperant-te
i et trobo a faltar
per això t'espero
i ja torno a plorar
tot i que intento no fer-ho
esperant un demà diferent
esperant el ahir oblidat
esperant eternament
esperant l’amor somiat.
i des de llavors vaig jurar
que per tu moriria
i des de llavors vaig somiar
que sempre t'esperaria
perquè tot s'acaba després de tu
tu ets el meu somni, el meu món,el meu riure
i és que tot comença quan és amb tu
perquè ets l’única cosa que em pot fer viure.
1 comentari:
hola!!! núria, semore soc la primera no? xD pero molta gent no el coneix encara... xo ja veuràs que li donaré publicitat xD! no, si no vols no, eh? aix, se m'ha oblidat el que t'anava a dir... ah sí! volia dir-te que no et desanimis, que pots aconseguir el que vulguis perquè tu et mereixes tot el que puguis somiar! ets genial núria! tinc ganes de que acabis el teu llibre, ja que si els teus poemes són genials, i son curtets, com serà un llibre? no m'ho puc ni imaginar, però estic segura de que m'agradarà, t'ho asseguro...
vinga núria ànims i que tot vagi bé! fins demà!
un petonàs!
dew!
Publica un comentari a l'entrada