Tinc ganes de trobar-te
Somio en tu cada nit
Només vull mirar-te
En cada instant petit
Necessito tenir-te a prop
Sense tu no puc dormir
Necessito dir-ho d’un cop
Però no em sabràs sentir
Tinc ganes d’estimar-te
Com ningú mai ho ha fet.
Tinc ganes d’abraçar-te
I així oblidar el fred
El dia et fa radiant
La nit et fa misteriós
De dia només et segueixo estimant
De nit, sense llum, la teva imatge s’ha fos.
Voldria besar-te
I així fondre’ns junts en un
Voldria trobar-te
Però te’n vas com el fum
I la il·lusió mor,
Perdo esperances,
I sense el teu record
Només veig desastres
Desitjo morir sinó ets amb mi
Desitjo néixer si et veig somriure
Somio negre, quan no ets aquí
Si no et veig, m’oblido de viure.
1 comentari:
torno a ser la primera? aix, ja m'està cansant ser sempre la primera... però què hi farem... si minteresso per tu... què hi faràs? es broma!!! estic molt contenta de ser la primera!!!
quantes pàgines van?
saps una cosa? aquest poema es el que més m'ha agradat de tots, t'ho dic de veritat, cada cop et superes més no? les hores de bio donen per molt en moltes ocasions... no sé si aquest lhauràs fet a bio, però t'asseguro que és molt maco!!!!
vinga maca, un petonàs!
dew
p.d: quantes pàgines del llibre portes? ja ha sortit el cactus amb la flor rosa?
xDDD
Publica un comentari a l'entrada