Mai vas venir a buscar-me,
no va complir-se el somni;
mai vas saber mirar-me,
tot va quedar en un somni.
Aquelles nits,
on vaig marxar de la realitat;
aquells matins,
on vaig entendre la veritat.
No van ser mes que il·lusions
mai va arribar aquell príncep
no van ser més que malsons
mai va arribar el meu príncep…
Usant la meva imaginació
per intentar viure;
usava la invenció
per intentar somriure.
i al final, tot va quedar
en un sol... imaginar
1 comentari:
hola!!!
després de tant insistir-te (com no, de la teva FAN NÚMERO 1) ja has actualitzat!!!
però, com et trobes? avui no has vingut... una recaiguda? espero que no, ens avorrim molt sense el teu incomparable sentit de l'humor... jejeje! saps, aquest poema se m'ha fet curtet, no sé, com que normalment són tan llargs... xDDDD, però això no en treu mèrit!!!
que més dir-te... ah sí, que laltre dia em vas deixar sense saber si el teu llibre té final feliç o no!!! aaaah!!!! ara m'has deixat amb un neguit increïble, no crec que em pugui aguantar tant! però ho hauré de fer i, tranquil·la, que jo no trigo gens a llegir-me'l, crec que ja ho saps...
ah per cert, com va el càctus de la rosa??? xDDD
vinga, un petonàs!!!
dew!!!!
p.d: torno a ser la PRIMERA!!!!
Publica un comentari a l'entrada