perquè felicitat?

Perquè cada matí, al despertar,
Somio el nou dia?
Perquè cada vespre, al vetllar,
Desperto les nits?

I a poc a poc,
Entenc el preu de la vida.
I descobrint el meu lloc,
Entenc el que vol dir l’estima.

Perquè a cada albada,
S’enfosqueix més el dia?
Perquè al estar callada
Dins meu només hi ha crida?

I lentament, a mesura que ho entenc,
escolto el vent, tanco els ulls,
Pinto l’aurora, amb un pensament,
Sense gargots ni fulls.

Perquè al dormir,
Desvetllo entre somnis?
Perquè al sentir l’ahir,
No noto l’ara així?

I mentre escolto el passat
Espero el futur, frisosa
Perquè ja hagi passat
Sense fer-me nosa.

Perquè la felicitat,
Es feta a partir de disgustos?
Perquè la prosperitat
Consisteix en , entre injustícies, ser justos?

I entre preguntes, em responc.
I entre dubtes, creixo.
I entre albades, em ponc.
I entre espectres, neixo.