t'estimo, t'odio

T’odio, quan et fas insuportable
Quan et transformes en infant
Quan no saps parar un instant.
T’odio, quan en tu res és probable.

T’estimo quan et tornes incansable
Murmurant els mots que fan
omplir el buit, dins meu estant.
T’estimo, i és per a mi inevitable.

T’odio, i entre els plors
Jo em repeteixo
Que tu no estàs fet per mi.

T’estimo, i per sentiments forts
Jo em regeixo.
Estúpidament, et necessito aquí.


.Núria.