t'estimo, t'odio

T’odio, quan et fas insuportable
Quan et transformes en infant
Quan no saps parar un instant.
T’odio, quan en tu res és probable.

T’estimo quan et tornes incansable
Murmurant els mots que fan
omplir el buit, dins meu estant.
T’estimo, i és per a mi inevitable.

T’odio, i entre els plors
Jo em repeteixo
Que tu no estàs fet per mi.

T’estimo, i per sentiments forts
Jo em regeixo.
Estúpidament, et necessito aquí.


.Núria.

un feix de llum

Un feix de llum
T’enlluerna,
Des de ben lluny,
El notes?
T’asseca la suor
Freda pel dolor.

Un feix de llum
T’acarona;
Ràpid, llunyà.
Rere el sol t’espera
Aquell més enllà.

Un feix de llum
D’esperança,
Ara el veus?
Sense la capa de fum
Que fingia confiança.

El feix de llum
T’ha fet veure
Allò que sempre hi era,
I tu, abans, no ho veies?
Ara, ja no mires enrere.

I un feix de llum,
Ara, marxa.
Lluny, en el record,
Només farsa?
Et ressona dins el cor;
Mentre la claror de l’esperança, lentament, dins teu es mor.

perquè felicitat?

Perquè cada matí, al despertar,
Somio el nou dia?
Perquè cada vespre, al vetllar,
Desperto les nits?

I a poc a poc,
Entenc el preu de la vida.
I descobrint el meu lloc,
Entenc el que vol dir l’estima.

Perquè a cada albada,
S’enfosqueix més el dia?
Perquè al estar callada
Dins meu només hi ha crida?

I lentament, a mesura que ho entenc,
escolto el vent, tanco els ulls,
Pinto l’aurora, amb un pensament,
Sense gargots ni fulls.

Perquè al dormir,
Desvetllo entre somnis?
Perquè al sentir l’ahir,
No noto l’ara així?

I mentre escolto el passat
Espero el futur, frisosa
Perquè ja hagi passat
Sense fer-me nosa.

Perquè la felicitat,
Es feta a partir de disgustos?
Perquè la prosperitat
Consisteix en , entre injustícies, ser justos?

I entre preguntes, em responc.
I entre dubtes, creixo.
I entre albades, em ponc.
I entre espectres, neixo.