Sense tu

He besad mil lagrimes, esperan-te
He dormit mil nits, somiant-te
He passat tants vespres, desesperada
He vist tantes albades, enyorada

Enyorada, perquè no ets aquí
Desesperada, sense espatlla on plorar
Esperant-te, perquè et necessito amb mi
Somiant-te, perquè prefereixo imaginar.

Et nego a mi mateixa
I així les llàgrimes els ulls em neguen
T’odio per desitjar-te
I així desitjant-te els malsons, de nit, m’esperen

He plorat cada dia, esperant el teu record.
Nomes vull que tornis o les nits són més llargues
He desitjat cada dia, poder oblidar el cor.
Necessito que em recordis o les nits són amargues.

I sense voler-ho
Et vull més que mai
I sense pretendre-ho
Et prenc en somnis, com mai.

I com sempre, ara
Et trobo a faltar
I com sempre, ara
Nomes et puc plorar.

I espero mil plors més, resignada
I somiaré mil nits més, turmentada
Passaré tants vespres, espantada
Passaré tantes albades, enganyada

I sabré que mai podré oblidar-te
Perquè, com s’oblida la pròpia vida?
I no sabré mai com poder estimar-te
Perquè, com s’estima a qui ja no hi és?

I és que, sense tu, el sol no brilla
Sense tu, la nit és trista
Sense tu, els matins són llargs
Sense tu, només, vespres amargs.