Dorms?

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo
Dorms?
I a poc a poc et beso.

Quan dorms
En silenci et miro,
Quan dorms
En la foscor t’admiro.

I des de la nit
T’observo i t’enyoro
I des de aquí et dic
Que jo només t’adoro.

i envejo el sol
Quan t’ha acaricia’t.
Gelosa del llençol
Si t’ha abraça’t.

Perquè jo només sóc teva
I no sé somiar sense tu
Perquè jo ja no sóc meva
La meva ment només sap pensar en tu.

I des de el final t’estimo
El final d’aquesta nit
I des del principi t’enyoro
Principi des del llit.

I mentre tu dorms
Jo visc
I mentre tu dorms
És moment trist

Espero l’ahir
I odïo el demà
no puc somiar, et vull tenir
Però sé que te’n has d’anar...

I ara que dorms
Escolto els batecs del teu cor
I ara mentre dorms
Per sempre et juro el meu amor.

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo

Sento

sento que tot es desmunta
sento que res no te sentit
ja ningú no m'escolta
i més sola que mai estic

si almenys, em fes cas
però és que tot surt malament
si almenys, no em barressin el pas
tot és barreja a la meva ment

odi, mort, vida, riures
tinc ganes de plorar
por, tristesa, alegries
tinc ganes d'explotar

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

tinc por, de perdre't
o d'entendre, que ja t'he perdut fa temps
tinc por de veure't
com mes et veig més t'estimo, no ho sents?

el temps corre
però ara sembla atura't
tot s'esfuma com la sorra
i tu no m'has estima't

sento que el cor s'aturarà
la vida deixa de tenir sentit
sento que deixaré de respirar
en qualsevol instant petit

sento que res em surt be
sento que la vida m'odia
sento que si segueixo així no aguantaré
temo a la nit, temo al dia

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

Sense tu

He besad mil lagrimes, esperan-te
He dormit mil nits, somiant-te
He passat tants vespres, desesperada
He vist tantes albades, enyorada

Enyorada, perquè no ets aquí
Desesperada, sense espatlla on plorar
Esperant-te, perquè et necessito amb mi
Somiant-te, perquè prefereixo imaginar.

Et nego a mi mateixa
I així les llàgrimes els ulls em neguen
T’odio per desitjar-te
I així desitjant-te els malsons, de nit, m’esperen

He plorat cada dia, esperant el teu record.
Nomes vull que tornis o les nits són més llargues
He desitjat cada dia, poder oblidar el cor.
Necessito que em recordis o les nits són amargues.

I sense voler-ho
Et vull més que mai
I sense pretendre-ho
Et prenc en somnis, com mai.

I com sempre, ara
Et trobo a faltar
I com sempre, ara
Nomes et puc plorar.

I espero mil plors més, resignada
I somiaré mil nits més, turmentada
Passaré tants vespres, espantada
Passaré tantes albades, enganyada

I sabré que mai podré oblidar-te
Perquè, com s’oblida la pròpia vida?
I no sabré mai com poder estimar-te
Perquè, com s’estima a qui ja no hi és?

I és que, sense tu, el sol no brilla
Sense tu, la nit és trista
Sense tu, els matins són llargs
Sense tu, només, vespres amargs.

esperant

esperant, que per fi puguis mirar-me
esperant, el teu somriure
esperant que vinguis a buscar-me
esperant, esperant-te a tu.

i sempre t'espero
però la imaginació ja no és real,
i així em desespero
i tot passa a ser igual .

esperant que tot sigui realitat
esperant el més impossible
esperant el passat
esperant, esperant-te

i et trobo a faltar
per això t'espero
i ja torno a plorar
tot i que intento no fer-ho

esperant un demà diferent
esperant el ahir oblidat
esperant eternament
esperant l’amor somiat.

i des de llavors vaig jurar
que per tu moriria
i des de llavors vaig somiar
que sempre t'esperaria

perquè tot s'acaba després de tu
tu ets el meu somni, el meu món,el meu riure
i és que tot comença quan és amb tu
perquè ets l’única cosa que em pot fer viure.

AVUI

avui ja només penso en el mateix
en aquella persona per mi, especial, diferent
i quan penso el cor, em menteix
ja no puc mes, vull recordar el passat i oblidar el present

avui, vull passar l'oblid i arribar al començament
vull reviure el principi, i morir al final
desitjo no escoltar el cor i fer cas a la ment
com et puc estimar sense fer-me mal?

et trobo a faltar, a cada moment
si no estic amb tu, si no el passo amb tu,
Dura eternament.

i diguem ara que no, i que el si mai arribarà
perquè jo només amb tu sé riure
suposo que al final aquest amor passarà
i llavors ja no voldre viure

i avui ja no vull reviure el passat,
només vull somiar amb el present,
avui vull poder pensar que tot està parat,
avui vull superar el ahir i passar al demà;
et vull somiar i oblidar
et vull guanyar i superar.

Avui et trobo a faltar,
avui, sense tu


Gracies a tota la gent que em visita les entrades i que creu que els meus poemes estan bé, m'animeu cada dia una miqueta més, gracies.

Núria

tanca els ulls

Tanca els ulls
I somia per un moment
Que estarem sempre junts
Sempre, eternament

No et despertis
I pensa en tu i en mi
No oblidis
Que jo sempre estaré aquí

Tanca’ls fort
I abraça’m dolçament
Para record
I gravem-lo a la ment

No em deixis
I mirem com el primer dia
No em deixis
I besa’m com quan dormia

Estimem com en l’últim instant
Somiem com si fos un record
Esperem com si me n'estigues anant
Abraça’m amb tot el teu amor

I ara, tanca els ulls
I recorda tots els moments
En que estàvem junts
Junts, eternament.



avui per l'adelaida i la Laura, que són les uniques que de tant en tant venen

Aquell món perdut

aquell somriure oblidat
aquella vida esperada
aquell temps recordat
aquella veu somiada

somnis que em porten al teu record
tempestes que em torturen
emocions que s'esvaeixen del cor
ferides que ja no es curen

perduda, perquè sense tu no em trobo
perdut, perdut aquell món,
el món on tu comences i on jo moro
el món on el centre els teus ulls són.

Aquella nit adormida
on tu em vas somiar, desitjar
Aquella posta més sentida
on tu te'n vas anar.

El teu món, aquell món perdut
que mai vaig ser capaç de guanyar
el meu amor, aquell amor vençut
per la resignació de sense tu passar.

Aquelles nits en que només en tu vaig saber somiar
Aquells matins en que només els teus ulls sabia veure
Aquells vespres que no em vas esperar, que no em vas estimar
Aquella vida que em tortura per el món que sense tu vaig perdre.



Núria