t'estimo, t'odio

T’odio, quan et fas insuportable
Quan et transformes en infant
Quan no saps parar un instant.
T’odio, quan en tu res és probable.

T’estimo quan et tornes incansable
Murmurant els mots que fan
omplir el buit, dins meu estant.
T’estimo, i és per a mi inevitable.

T’odio, i entre els plors
Jo em repeteixo
Que tu no estàs fet per mi.

T’estimo, i per sentiments forts
Jo em regeixo.
Estúpidament, et necessito aquí.


.Núria.

un feix de llum

Un feix de llum
T’enlluerna,
Des de ben lluny,
El notes?
T’asseca la suor
Freda pel dolor.

Un feix de llum
T’acarona;
Ràpid, llunyà.
Rere el sol t’espera
Aquell més enllà.

Un feix de llum
D’esperança,
Ara el veus?
Sense la capa de fum
Que fingia confiança.

El feix de llum
T’ha fet veure
Allò que sempre hi era,
I tu, abans, no ho veies?
Ara, ja no mires enrere.

I un feix de llum,
Ara, marxa.
Lluny, en el record,
Només farsa?
Et ressona dins el cor;
Mentre la claror de l’esperança, lentament, dins teu es mor.

perquè felicitat?

Perquè cada matí, al despertar,
Somio el nou dia?
Perquè cada vespre, al vetllar,
Desperto les nits?

I a poc a poc,
Entenc el preu de la vida.
I descobrint el meu lloc,
Entenc el que vol dir l’estima.

Perquè a cada albada,
S’enfosqueix més el dia?
Perquè al estar callada
Dins meu només hi ha crida?

I lentament, a mesura que ho entenc,
escolto el vent, tanco els ulls,
Pinto l’aurora, amb un pensament,
Sense gargots ni fulls.

Perquè al dormir,
Desvetllo entre somnis?
Perquè al sentir l’ahir,
No noto l’ara així?

I mentre escolto el passat
Espero el futur, frisosa
Perquè ja hagi passat
Sense fer-me nosa.

Perquè la felicitat,
Es feta a partir de disgustos?
Perquè la prosperitat
Consisteix en , entre injustícies, ser justos?

I entre preguntes, em responc.
I entre dubtes, creixo.
I entre albades, em ponc.
I entre espectres, neixo.

imaginar

Mai vas venir a buscar-me,
no va complir-se el somni;
mai vas saber mirar-me,
tot va quedar en un somni.

Aquelles nits,
on vaig marxar de la realitat;
aquells matins,
on vaig entendre la veritat.

No van ser mes que il·lusions
mai va arribar aquell príncep
no van ser més que malsons
mai va arribar el meu príncep…

Usant la meva imaginació
per intentar viure;
usava la invenció
per intentar somriure.

i al final, tot va quedar
en un sol... imaginar

tinc ganes de...

Tinc ganes de trobar-te
Somio en tu cada nit
Només vull mirar-te
En cada instant petit

Necessito tenir-te a prop
Sense tu no puc dormir
Necessito dir-ho d’un cop
Però no em sabràs sentir

Tinc ganes d’estimar-te
Com ningú mai ho ha fet.
Tinc ganes d’abraçar-te
I així oblidar el fred

El dia et fa radiant
La nit et fa misteriós
De dia només et segueixo estimant
De nit, sense llum, la teva imatge s’ha fos.

Voldria besar-te
I així fondre’ns junts en un
Voldria trobar-te
Però te’n vas com el fum

I la il·lusió mor,
Perdo esperances,
I sense el teu record
Només veig desastres

Desitjo morir sinó ets amb mi
Desitjo néixer si et veig somriure
Somio negre, quan no ets aquí
Si no et veig, m’oblido de viure.

Dorms?

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo
Dorms?
I a poc a poc et beso.

Quan dorms
En silenci et miro,
Quan dorms
En la foscor t’admiro.

I des de la nit
T’observo i t’enyoro
I des de aquí et dic
Que jo només t’adoro.

i envejo el sol
Quan t’ha acaricia’t.
Gelosa del llençol
Si t’ha abraça’t.

Perquè jo només sóc teva
I no sé somiar sense tu
Perquè jo ja no sóc meva
La meva ment només sap pensar en tu.

I des de el final t’estimo
El final d’aquesta nit
I des del principi t’enyoro
Principi des del llit.

I mentre tu dorms
Jo visc
I mentre tu dorms
És moment trist

Espero l’ahir
I odïo el demà
no puc somiar, et vull tenir
Però sé que te’n has d’anar...

I ara que dorms
Escolto els batecs del teu cor
I ara mentre dorms
Per sempre et juro el meu amor.

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo

Sento

sento que tot es desmunta
sento que res no te sentit
ja ningú no m'escolta
i més sola que mai estic

si almenys, em fes cas
però és que tot surt malament
si almenys, no em barressin el pas
tot és barreja a la meva ment

odi, mort, vida, riures
tinc ganes de plorar
por, tristesa, alegries
tinc ganes d'explotar

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

tinc por, de perdre't
o d'entendre, que ja t'he perdut fa temps
tinc por de veure't
com mes et veig més t'estimo, no ho sents?

el temps corre
però ara sembla atura't
tot s'esfuma com la sorra
i tu no m'has estima't

sento que el cor s'aturarà
la vida deixa de tenir sentit
sento que deixaré de respirar
en qualsevol instant petit

sento que res em surt be
sento que la vida m'odia
sento que si segueixo així no aguantaré
temo a la nit, temo al dia

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit