Vides alienes

Un ahir, oblidat,
En el record confús
D’ algú, sense veu, callat,
Incapaç de veure res, al ser il·lús.

Un demà, esperat, desitjat,
D’alguna dona, intranquil·la, inquieta,
Patidora i màrtir pel seu estat.
Tement-se que no arribarà a la meta.

Un segon, malgastat,
Per un, sense seny, inconscient
Que al no estar preocupat
Perd la vida a cada moment.

Un dia, fugisser
D’una noia, que creient-se massa petita
per alguna cosa poder fer
es va rendint mica en mica.

Un ara, immediat
D’aquell , que sentint-se incomplet
S’oblida, impotent, de la seva veritat
davant el record que lentament perd.

I tot va succeint, entre vides alienes.
Sense prous motius suficients.
Sense força per aguantar les penes.
Només, capaços d’enyorar el temps.


Núria

amor temps

Amor,
dolç, suau, fort, segur i llarg
Temps,
fred, dur, cruel, dolorós i amarg.

El vostre amor, primer, no creia
que seria per tants anys.
El vostre amor, primer, no veia
que potser patiríeu danys.

Però, amb temps, després ho veu entendre
i us esforçàveu al dia a dia.
I el temps després us va fer comprendre
el que a cadascú més li calia.

Perquè les vostres il·lusions
van ser augmentades,
i les vostres decepcions
superades.

Perquè en els mals moments
no estàveu sols, estàveu junts
I perquè el que no us dèieu amb paraules
us ho dèieu amb els ulls.

Perquè mai
us vareu trobar a faltar,
i es què sempre
éreu allà.

Perquè al principi costava,
i perquè al final cansava.
Però mai heu defallit,
però mai us heu rendit.

Perquè el camí
no ha estat curt, ni fàcil,
però, amb força, el vostre destí
cada dia és més gràcil.

Per tot això, i molt més,
us felicitem.
Per tot això, i molt més,
us admirem.

I es que aquest amor
dolç, suau, fort, segur i llarg
sap vèncer el temps
fred, dur, cruel, dolorós i amarg.


dedicat als meus avis, pels seus 50é aniversari de casament.

.Núria.

t'estimo, t'odio

T’odio, quan et fas insuportable
Quan et transformes en infant
Quan no saps parar un instant.
T’odio, quan en tu res és probable.

T’estimo quan et tornes incansable
Murmurant els mots que fan
omplir el buit, dins meu estant.
T’estimo, i és per a mi inevitable.

T’odio, i entre els plors
Jo em repeteixo
Que tu no estàs fet per mi.

T’estimo, i per sentiments forts
Jo em regeixo.
Estúpidament, et necessito aquí.


.Núria.

un feix de llum

Un feix de llum
T’enlluerna,
Des de ben lluny,
El notes?
T’asseca la suor
Freda pel dolor.

Un feix de llum
T’acarona;
Ràpid, llunyà.
Rere el sol t’espera
Aquell més enllà.

Un feix de llum
D’esperança,
Ara el veus?
Sense la capa de fum
Que fingia confiança.

El feix de llum
T’ha fet veure
Allò que sempre hi era,
I tu, abans, no ho veies?
Ara, ja no mires enrere.

I un feix de llum,
Ara, marxa.
Lluny, en el record,
Només farsa?
Et ressona dins el cor;
Mentre la claror de l’esperança, lentament, dins teu es mor.

perquè felicitat?

Perquè cada matí, al despertar,
Somio el nou dia?
Perquè cada vespre, al vetllar,
Desperto les nits?

I a poc a poc,
Entenc el preu de la vida.
I descobrint el meu lloc,
Entenc el que vol dir l’estima.

Perquè a cada albada,
S’enfosqueix més el dia?
Perquè al estar callada
Dins meu només hi ha crida?

I lentament, a mesura que ho entenc,
escolto el vent, tanco els ulls,
Pinto l’aurora, amb un pensament,
Sense gargots ni fulls.

Perquè al dormir,
Desvetllo entre somnis?
Perquè al sentir l’ahir,
No noto l’ara així?

I mentre escolto el passat
Espero el futur, frisosa
Perquè ja hagi passat
Sense fer-me nosa.

Perquè la felicitat,
Es feta a partir de disgustos?
Perquè la prosperitat
Consisteix en , entre injustícies, ser justos?

I entre preguntes, em responc.
I entre dubtes, creixo.
I entre albades, em ponc.
I entre espectres, neixo.

imaginar

Mai vas venir a buscar-me,
no va complir-se el somni;
mai vas saber mirar-me,
tot va quedar en un somni.

Aquelles nits,
on vaig marxar de la realitat;
aquells matins,
on vaig entendre la veritat.

No van ser mes que il·lusions
mai va arribar aquell príncep
no van ser més que malsons
mai va arribar el meu príncep…

Usant la meva imaginació
per intentar viure;
usava la invenció
per intentar somriure.

i al final, tot va quedar
en un sol... imaginar

tinc ganes de...

Tinc ganes de trobar-te
Somio en tu cada nit
Només vull mirar-te
En cada instant petit

Necessito tenir-te a prop
Sense tu no puc dormir
Necessito dir-ho d’un cop
Però no em sabràs sentir

Tinc ganes d’estimar-te
Com ningú mai ho ha fet.
Tinc ganes d’abraçar-te
I així oblidar el fred

El dia et fa radiant
La nit et fa misteriós
De dia només et segueixo estimant
De nit, sense llum, la teva imatge s’ha fos.

Voldria besar-te
I així fondre’ns junts en un
Voldria trobar-te
Però te’n vas com el fum

I la il·lusió mor,
Perdo esperances,
I sense el teu record
Només veig desastres

Desitjo morir sinó ets amb mi
Desitjo néixer si et veig somriure
Somio negre, quan no ets aquí
Si no et veig, m’oblido de viure.

Dorms?

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo
Dorms?
I a poc a poc et beso.

Quan dorms
En silenci et miro,
Quan dorms
En la foscor t’admiro.

I des de la nit
T’observo i t’enyoro
I des de aquí et dic
Que jo només t’adoro.

i envejo el sol
Quan t’ha acaricia’t.
Gelosa del llençol
Si t’ha abraça’t.

Perquè jo només sóc teva
I no sé somiar sense tu
Perquè jo ja no sóc meva
La meva ment només sap pensar en tu.

I des de el final t’estimo
El final d’aquesta nit
I des del principi t’enyoro
Principi des del llit.

I mentre tu dorms
Jo visc
I mentre tu dorms
És moment trist

Espero l’ahir
I odïo el demà
no puc somiar, et vull tenir
Però sé que te’n has d’anar...

I ara que dorms
Escolto els batecs del teu cor
I ara mentre dorms
Per sempre et juro el meu amor.

Dorms?
En silenci et xiuxiuejo

Sento

sento que tot es desmunta
sento que res no te sentit
ja ningú no m'escolta
i més sola que mai estic

si almenys, em fes cas
però és que tot surt malament
si almenys, no em barressin el pas
tot és barreja a la meva ment

odi, mort, vida, riures
tinc ganes de plorar
por, tristesa, alegries
tinc ganes d'explotar

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

tinc por, de perdre't
o d'entendre, que ja t'he perdut fa temps
tinc por de veure't
com mes et veig més t'estimo, no ho sents?

el temps corre
però ara sembla atura't
tot s'esfuma com la sorra
i tu no m'has estima't

sento que el cor s'aturarà
la vida deixa de tenir sentit
sento que deixaré de respirar
en qualsevol instant petit

sento que res em surt be
sento que la vida m'odia
sento que si segueixo així no aguantaré
temo a la nit, temo al dia

sola, sola ploro
sola al llit
sola, sola em moro
sola a la nit

Sense tu

He besad mil lagrimes, esperan-te
He dormit mil nits, somiant-te
He passat tants vespres, desesperada
He vist tantes albades, enyorada

Enyorada, perquè no ets aquí
Desesperada, sense espatlla on plorar
Esperant-te, perquè et necessito amb mi
Somiant-te, perquè prefereixo imaginar.

Et nego a mi mateixa
I així les llàgrimes els ulls em neguen
T’odio per desitjar-te
I així desitjant-te els malsons, de nit, m’esperen

He plorat cada dia, esperant el teu record.
Nomes vull que tornis o les nits són més llargues
He desitjat cada dia, poder oblidar el cor.
Necessito que em recordis o les nits són amargues.

I sense voler-ho
Et vull més que mai
I sense pretendre-ho
Et prenc en somnis, com mai.

I com sempre, ara
Et trobo a faltar
I com sempre, ara
Nomes et puc plorar.

I espero mil plors més, resignada
I somiaré mil nits més, turmentada
Passaré tants vespres, espantada
Passaré tantes albades, enganyada

I sabré que mai podré oblidar-te
Perquè, com s’oblida la pròpia vida?
I no sabré mai com poder estimar-te
Perquè, com s’estima a qui ja no hi és?

I és que, sense tu, el sol no brilla
Sense tu, la nit és trista
Sense tu, els matins són llargs
Sense tu, només, vespres amargs.

esperant

esperant, que per fi puguis mirar-me
esperant, el teu somriure
esperant que vinguis a buscar-me
esperant, esperant-te a tu.

i sempre t'espero
però la imaginació ja no és real,
i així em desespero
i tot passa a ser igual .

esperant que tot sigui realitat
esperant el més impossible
esperant el passat
esperant, esperant-te

i et trobo a faltar
per això t'espero
i ja torno a plorar
tot i que intento no fer-ho

esperant un demà diferent
esperant el ahir oblidat
esperant eternament
esperant l’amor somiat.

i des de llavors vaig jurar
que per tu moriria
i des de llavors vaig somiar
que sempre t'esperaria

perquè tot s'acaba després de tu
tu ets el meu somni, el meu món,el meu riure
i és que tot comença quan és amb tu
perquè ets l’única cosa que em pot fer viure.

AVUI

avui ja només penso en el mateix
en aquella persona per mi, especial, diferent
i quan penso el cor, em menteix
ja no puc mes, vull recordar el passat i oblidar el present

avui, vull passar l'oblid i arribar al començament
vull reviure el principi, i morir al final
desitjo no escoltar el cor i fer cas a la ment
com et puc estimar sense fer-me mal?

et trobo a faltar, a cada moment
si no estic amb tu, si no el passo amb tu,
Dura eternament.

i diguem ara que no, i que el si mai arribarà
perquè jo només amb tu sé riure
suposo que al final aquest amor passarà
i llavors ja no voldre viure

i avui ja no vull reviure el passat,
només vull somiar amb el present,
avui vull poder pensar que tot està parat,
avui vull superar el ahir i passar al demà;
et vull somiar i oblidar
et vull guanyar i superar.

Avui et trobo a faltar,
avui, sense tu


Gracies a tota la gent que em visita les entrades i que creu que els meus poemes estan bé, m'animeu cada dia una miqueta més, gracies.

Núria

tanca els ulls

Tanca els ulls
I somia per un moment
Que estarem sempre junts
Sempre, eternament

No et despertis
I pensa en tu i en mi
No oblidis
Que jo sempre estaré aquí

Tanca’ls fort
I abraça’m dolçament
Para record
I gravem-lo a la ment

No em deixis
I mirem com el primer dia
No em deixis
I besa’m com quan dormia

Estimem com en l’últim instant
Somiem com si fos un record
Esperem com si me n'estigues anant
Abraça’m amb tot el teu amor

I ara, tanca els ulls
I recorda tots els moments
En que estàvem junts
Junts, eternament.



avui per l'adelaida i la Laura, que són les uniques que de tant en tant venen

Aquell món perdut

aquell somriure oblidat
aquella vida esperada
aquell temps recordat
aquella veu somiada

somnis que em porten al teu record
tempestes que em torturen
emocions que s'esvaeixen del cor
ferides que ja no es curen

perduda, perquè sense tu no em trobo
perdut, perdut aquell món,
el món on tu comences i on jo moro
el món on el centre els teus ulls són.

Aquella nit adormida
on tu em vas somiar, desitjar
Aquella posta més sentida
on tu te'n vas anar.

El teu món, aquell món perdut
que mai vaig ser capaç de guanyar
el meu amor, aquell amor vençut
per la resignació de sense tu passar.

Aquelles nits en que només en tu vaig saber somiar
Aquells matins en que només els teus ulls sabia veure
Aquells vespres que no em vas esperar, que no em vas estimar
Aquella vida que em tortura per el món que sense tu vaig perdre.



Núria